6.Teatre de l'oprimit, una eina per a la Educació Social

El teatre de l’oprimit és una tendència teatral on es sistematitza diferents metodologies creades pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys 1960.

Té per objecte transformar a l'espectador en protagonista de l'acció dramàtica i, "a través d'aquesta transformació, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que el condueixin al propi alliberament".

Boal parteix del principi que el teatre, com a llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropiï dels mitjans de producció del mateix. A través d'una sèrie d'exercicis, jocs, tècniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre fòrum és el més utilitzat) es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com a la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire.

En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acció, a l'escenificació. Les seves teories les sistematitza en els seus llibres entre altres Teatro do Oprimido i Juegos para actores y no actores.

El teatre de l’oprimit és doncs un instruments, una eina de participació comunitària, on les persones són prenen el rol de protagonistes cosa que produeix un efecte potenciador de la comunicació i de les habilitats socials de les persones. La creació de la tècnica del roll play comporta posar-se en situació i comporta que la persona es posi en un context que el permeti analitzar, reflexionar i actuar sobre aquella situació determinada. La comunicació corporal, la posició que es pren, l’expressió de les emocions, són factors que intervenen en aquest tipus de teatre i que són representats per actors i espectadors.

Durant el Grau d’Integració Social que vaig realitzar, se’ns va impartir un curt taller de teatre de l’oprimit, de teatre social. Haig de dir que l’experiència tot i se curta, va ser enriquidora, va ser un temps que em va servir per coneixem a mi mateix una mica més, per saber com actuo davant determinades situacions, fins on creia que m’atreviria anar i fins on realment em vaig adonar que era possible arribar.

El teatre de l’oprimit és una eina que serveis per socialitzar, comunica i ens comunica amb els altres, s’aprèn en conjunt, es comparteixen punts de vista, opinions, maneres de ser i d’actuar, i això no fa altre cosa que enriquir-te com a persona i dotar-te de recursos per tal de desenvolupar el teu jo.

Aquest tipus de teatre va lligat a les idees de Freire. Trencar amb els lligams que no ens permeten actuar com a éssers protagonistes d’una societat. Descobrir-nos a nosaltres mateixos i fer-ho d’una manera participativa, on tothom aprèn en comunió i on tothom té coses a aprendre dels altres.

Segons el meu punt de vista, i tot i que existeix un taller de teatre en la nostra institució educativa. Crec que és imprescindible aplicar aquesta metodologia a escoles, instituts i altres institucions educatives de manera obligatòria. Ja que tot i ser un instrument que pot intimidar, per por o timidesa de les persones, és un recurs molt òptim per construir cultura i construir una comunitat molt més participativa.