Hem de deixar enrere el predomini de l’assistencialisme en les
institucions i dispositius , hem de fer un pas més endavant. Buscar maneres per
construir estratègies realment útils que abandonin la mera manutenció de l’individuo,
i que el capacitin i li atorguin instruments per el seu desenvolupament. Hem de
treballar doncs de la mà de cultura, de noves formes d’expressió que permetin
que educador i educand s’impregnin de capacitats, valors i emocions.
I d’això fa referència al discurs que ens va presentar Jose Coomonte,
educadors social que treballa en un hospital de dia amb nens i joves amb
problemes de salut mental.
Jose ha trobat una manera de treballar amb aquestes persones, més enllà
de satisfer les seves necessitats bàsiques, Jose utilitza la seva habilitat com
a il·lustrador per crear un pont entre ell i les persones amb que treballa. D’aquesta
manera no només es potencia la comunicació entre educador i educand, aquest fet
origina una vinculació emocional, un espai on educador i educand s’entenen,
parlen el mateix llenguatge, en forma de il·lustracions, en forma de cultura.
Les persones amb problemes de salut mental són objecte de gran
quantitat de prejudicis i estigmes. Necessiten fer-se conèixer a la resta de la
societat, però els hi és difícil degut a la gran quantitat d’obstacles que hi
ha pel camí.
La cultura és un recurs de gran rellevància a l’hora de promoure
aquesta comunicació entre el col·lectiu i la resta de la societat. Jose
utilitza aquest recurs, promou la paraula de les persones de salut mental a
través de la imatge, a través de il·lustracions.
Aquest fet a part de servir com a pont entre salut mental i comunitat,
és una eina de gran utilitat, fomentar les habilitats i les capacitats de les
persones amb trastorns, les fa participatives i les fa sentir part d’alguna
cosa més que una institució de salut mental.
La cultura ha de ser l’instrument per excel·lència en el que centrem la
nostra pràctica socioeducativa. Al igual que en Jose, hem de trobar les nostres
estratègies que ens facilitin acostar-nos a les persones amb les que
treballarem, i que ens permetin crear ponts de confiança per tal de poder tirar
endavant amb aquestes persones. S’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes persones
se senten soles en el món, el sentiment de solitud ens barra la feina, la
dificulta. Hem de ser capaços de crear vincles de comunió per tal de que
educand i educador emprenguin el camí cap el desenvolupament de la persona, i
fer-ho de la mà de la cultura, és una molt bona elecció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario