Segons el meu punt de vista,
existeix una tendència en la comunitat cap a la passivitat i a la por a sortir
de la zona en la que ens trobem còmodes a l’hora de conviure, treballar, o
aprendre. Generalment en les persones existeix una falta de recursos i de eines
que els permetin ser capaços d’anar més enllà de la seva zona de confort, la
por a allò que desconeixen crea una paret que els incapacita per obrir-se pas per
ells mateixos i endinsar-se en nous món de coneixement i de cultura.
Això en major o en menor grau ens
passa la gran majoria de nosaltres, preferim mantenir-nos en la nostra zona
coneguda, on sembla que ho tenim tot controlat i on no pot passar res que ens
desestabilitzi. I aquí es comet un gran error, estem perdent oportunitats de
conèixer, d’aprendre, de ser. El primer pas ha de ser conscienciar-se de que
existeix una zona de confort i de que probablement és necessària per sentir-nos
segurs, però que no tot acaba aquí. La zona de confort ha de ser una espècie de
campament base en el nostre recorregut cap el desenvolupament personal.
Vivim en una societat que ens
atrofia com a protagonistes de la nostra vida i com a participants de una
comunitat. Hem de ser capaços de trencar aquestes barreres, substituint la por
allò desconegut o a les conseqüències per les ganes de descobrir i de canviar
les coses.
La nostra zona de confort està
molt delimitada, és possible que sigui un cercle molt petit, ja que ens han
preparat per això, ens han inculcat una inseguretat, una desconfiança cap allò
desconegut, desconfiem de les persones que no coneixem i això fa que ens
aferrem amb més força a la nostra zona de confort. Però hem de tenir present que som éssers
socials, que vivim en comunitat i que com més esforços fem per ampliar el
nostre cercle, més ens convencerem de que tot és possible i que treballant uns
amb altres, ajuntant esforços i descobrint nous horitzons, llavors es quan
apareixen noves formes de concebre i construir maneres de viure.
A mi sempre m’ha fet il·lusió
anar a viure una temporada a fora, a buscar-me la vida. És més admiro a la gent
que és capaç de fer-ho, però jo durant molt de temps no m'hi he vist capacitat. Em fei por
trobar-me en un lloc sol, sense ningú ni res que formés part de la meva zona de confort actual.
Però poc a poc des de ja fa un temps, les ganes que tinc de viure aquesta experiència,
les ganes que tinc de descobrir coses noves sobre el món, de conèixer gent
nova, però sobretot de descobrir coses sobre mi mateix, veure de que sóc capaç,
comprovar si les meves pors eren fonamentades o simplement una vena que m’impedia
fer el pas, m'ha fet que reflexionar i aprendre que la por no porta enlloc i que per créixer s'ha de tirar endavant . Sortir de la zona de confort és no tenir por, sinó admiració a allò
desconegut.
En aquesta caixa he volgut representar part d’allò que crec que ha estat de important rellevància en el meu
desenvolupament com a persona.
Sense cap mena de dubte la família ha suposat el pilar, el fonament
clar en la concepció del que sóc avui en dia. L’educació que m’ha donat i la
manera en que m’han tractat, han anat determinat poc a poc qui és avui en dia
en Guim Sanosa. Per altre banda l’escola, i els amics són els altres factors
que han anat influint en la meva manera de ser, en allò que m’agrada i en el
que m’he convertit avui.
Les coses que m’agraden, allò que em crida la atenció i desperta el meu
interès per l’aprenentatge, els animals, la música, l’esport, són elements que
han contribuït a marcar-me com a persona i a coneixem a mi mateix per tal de
adonar-me què vull ser i com vull ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario