10. De què depèn l’èxit i el fracàs d’una acció socioeducativa? Quina relació té amb la pedagogia de la finitud? Com treballem els nostres errors, frustracions i fracassos?

En la nostra professió és molt important coneixes a un mateix. Saber quins són els nostres límits i fins a on som capaços d’arribar és un factor a tenir molt en compte a l’hora d’evitar possibles frustracions relacionades amb l’èxit i el fracàs en la pràctica de l’acció socioeducativa.

L’èxit o el fracàs són elements que ens acompanyaran permanentment en l’exercici de la nostra feina. Si coneixem els nostres límits, sabrem millor quins objectius som capaços de complir i quins no, i això promourà la consecució d’èxits, i per altre banda, ser positiu davant els fracassos, reflexionar i analitzar a que s’ha degut el nostre error ens aportarà aprenentatges que ens serviran en un futur. Per tant d’alguna manera, ser conscients que treballem en un sector molt volàtil ens ajudarà a comprendre que tot fracàs ens ha de servir per aconseguir un èxit futur. No som persones perfectes i per el context en el que treballem és de gran complexitat, hem de esperar que no tot sortirà com ho desitgem, i ho hem d’assumir. Segons el meu punt de vista la paraula fracàs no hauria d’estar dins del nostre diccionari professional, ja que tota acció que no derivi en un resultat esperat, un resultat òptim per a nosaltres, ens ha de servir per diversificar la nostra mirada i buscar altres alternatives que reforcin les nostres estratègies de treball i la nostra professionalitat.

Acceptar tot allò que ens passa, reflexionar el perquè, tenir sempre present a que ens dediquem i perquè, tot això ens ajudarà a comprendre que si donem el màxim de nosaltres, si ens hi dediquem, la paraula fracàs no té cap mena de significat, sinó que és un esglaó més en la recerca de camins que fomentin les bases del nostre jo personal i professional.