És complicat situar-me dins d’algun
dels paradigmes existents, ja que la meva experiència com a integrador o
educador ha estat de curta durada, i a més no m’havia plantejat el
posicionament i postura que prenia durant aquesta.
És de gran rellevància però dedicar
un temps a la reflexió per tal de postular la nostra figura com a professionals
i la nostra acció socioeducativa dins d’un paradigma per tal de confeccionar
una base i uns fonaments que determinin la nostra manera de treballar i de fer
front al dia a dia en l’exercici del nostre ofici.
Crec que el paradigma ecològic és
el que s’adequa més a la concepció que tinc sobre com intervenir en l’àmbit
socioeducatiu.
Treballem en un sector molt
dinàmic, molt complex, hi intervenen infinitat d’elements i factors, i segons
el meu punt de vista aquest paradigma és el més adequat per tal de intentar
cobrir i donar resposta a la gran quantitat d’estímuls i de situacions en les
que haurem de donar resposta aplicant estratègies i metodologies en base la
nostra lògica de treball.
Tenir en compte elements que van
més enllà de l’educand i l’educador, analitzar el context, l’entorn i la
situació en la que treballem és del tot imprescindible. Donar importància al
procés, més que al resultat, ja que allò veritablement interessant és empoderar
a les persones per tal que siguin capaces de originar-se els seus propis
resultats. S’ha de fomentar l’aprenentatge, un aprenentatge que sigui
comunitari, on hi participin educadors i educands conjuntament i on l’objectiu
no ha de ser la resolució d’una problemàtica concreta, sinó la generació de
cultura i coneixement que permeti una participació social centrada en el bé
comú de tots i cada un dels individus de la comunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario