lunes, 30 de diciembre de 2013

11. Quina carta escriuries a la Tania si fossis en Quique? Escriu-la i justifica la teva resposta.


L’empatia és una habilitat clau a l’hora de comunicar-nos amb les persones. Analitzar les situacions des de les perspectiva dels altres ens permetrà escollir el llenguatge i les maneres més adequades per comunicar-nos i per tant per potenciar el treball amb els altres.

Aprendre a expressar i a comunicar són eines necessàries per generar climes propers i de confiança on educador i educand puguin compartir experiències i coneixements. Enfocar la problemàtica de tal manera que l’educand vegi en la figura de l’educador un referent amb el que pot confiar, amb el que quan ho necessiti hi tindrà un suport, és indispensable per construir i aprendre de manera conjunta.

Escriure una carta, per exemple, per tal de crear una aproximació amb una altre persona és una acció que s’ha de treballar amb detall. Fer servir les paraules correctes i expressar de manera adequada per tal de cridar l’atenció, i despertar l’interès de aquella persona amb la que es vol iniciar una intervenció socioeducativa.

Hola Tania.

En primer lloc em presento. El meu nom és Quique. T’escric aquesta carta ja que els teus pares estan passant per una situació complicada i m’agradaria poder parlar amb tu per ajudar-los. És per això que m’agradaria que quedéssim, sempre i quan a tu et vingui de gust, per poder parlar sobre tu i la teva família. Vull que parlem sense formalismes, que ens expliquem coses l’un de l’altre i conèixer millor allò que tant preocupa als teus pares, que m’expliquis que els hi passa i avera si entre els dos ho podem solucionar.

Espero que acceptis la meva proposta i que puguem quedar en algun bar o anar a donar una volta en algun lloc que t’agradi.  

Gràcies per tot Tania. Estem en contacte.

Quique.

He procurat que la carta tingui un llenguatge proper, sense tecnicismes ni excessos de formalitat. És important enfocar la carta a la Tania de tal manera que no es senti com l’origen del problema, expressar-li que ens posem en contacte amb per què els seus pares tenen un problema i potser ella ens pot ajudar a solucionar-lo. És important intentar crear a través de les paraules un clima de confiança, i de que no està obligada a res si ella no vol. Per últim és important remarcar que el que pretenem es quedar en un espai públic, on ella se senti còmode per tal que el procés de comunicació en cas de que accepti la invitació, sigui més eficient.

10. De què depèn l’èxit i el fracàs d’una acció socioeducativa? Quina relació té amb la pedagogia de la finitud? Com treballem els nostres errors, frustracions i fracassos?


En la nostra professió és molt important coneixes a un mateix. Saber quins són els nostres límits i fins a on som capaços d’arribar és un factor a tenir molt en compte a l’hora d’evitar possibles frustracions relacionades amb l’èxit i el fracàs en la pràctica de l’acció socioeducativa.

L’èxit o el fracàs són elements que ens acompanyaran permanentment en l’exercici de la nostra feina. Si coneixem els nostres límits, sabrem millor quins objectius som capaços de complir i quins no, i això promourà la consecució d’èxits, i per altre banda, ser positiu davant els fracassos, reflexionar i analitzar a que s’ha degut el nostre error ens aportarà aprenentatges que ens serviran en un futur. Per tant d’alguna manera, ser conscients que treballem en un sector molt volàtil ens ajudarà a comprendre que tot fracàs ens ha de servir per aconseguir un èxit futur. No som persones perfectes i per el context en el que treballem és de gran complexitat, hem de esperar que no tot sortirà com ho desitgem, i ho hem d’assumir. Segons el meu punt de vista la paraula fracàs no hauria d’estar dins del nostre diccionari professional, ja que tota acció que no derivi en un resultat esperat, un resultat òptim per a nosaltres, ens ha de servir per diversificar la nostra mirada i buscar altres alternatives que reforcin les nostres estratègies de treball i la nostra professionalitat.

Acceptar tot allò que ens passa, reflexionar el perquè, tenir sempre present a que ens dediquem i perquè, tot això ens ajudarà a comprendre que si donem el màxim de nosaltres, si ens hi dediquem, la paraula fracàs no té cap mena de significat, sinó que és un esglaó més en la recerca de camins que fomentin les bases del nostre jo personal i professional.




domingo, 29 de diciembre de 2013

9. DAFO educació social Romania.




Fortaleses:

El sistema educatiu és públic i gratuït,  amb gran quantitat de subvencions i de beques.

El Ministeri d’Educació tingui en compte tots els sistemes educatius.

El 70% de l’alumnat arriba a estudis superiors universitaris.


Debilitats:

No tenen la formació professional específica de Educació Social.

Falta de serveis d’atenció educativa a les persones adultes, caràcter de les institucions merament assistencial.

Part de les minories amb falta de recursos acudeixen a l’EE perquè és del tot gratuïta.


Amenaces:

Falta de voluntat de canviar la direcció dels Serveis Socials que es mantenen en actitud assistencialista.

Poques oportunitats per els grups més minoritaris.


Oportunitats;

L’intercanvi i relacions de les institucions educatives amb altres països aporta noves perspectives.