Valoració assignatura.

En primer lloc haig de dir que ha estat una assignatura que convida a reflexionar i a pensar sobre diferents aspectes que composaran la nostra pràctica professional, i que és bo i òptim que poc a poc els anem catalogant i analitzant dins nostre. Tot i que haig de reconèixer que no he mantingut una constància durant el transcurs de la assignatura respecte aquestes reflexions, com poden haver fet la resta de companys, haig de dir, això si, que sí l’objectiu de l’assignatura, a part de ser constant, és aprofundir en aquestes reflexions i dur a terme un treball intern que es vegi reflectit en aquest blog, llavors crec que un he assolit un dels objectius, i crec que és el que realment és significatiu en aquesta assignatura.

Segons el meu punt de vista les classes han estat ben estructurades, i el que és més important, han estat d’utilitat. El que potser si que ha mancat és una mica més de temps en la maduració i anàlisi dels continguts que hem anat treballant. Amb això vull dir, que entenc que hi ha poc temps, i que el material i els recursos a observar són molts, però trobava que existia una falta de temps per integrar i assimilar tot allò que anàvem tocant a classe.

Crec que la realització d’un blog és una bona manera de contrarestar aquesta manca de temps per madurar les coses a classe, i és un bon recurs per tal que cada un de nosaltres pari a pensar i a reflexionar sobre valors, ítems i factors que ens acompanyaran en l’exercici de la nostra professió.

Em sap greu dir que a vegades, segons el meu punt de vista, alguna de les activitats realitzades no han pogut ser del tot aprofitades degut a diferents elements. Al proposar-se com una assignatura dinàmica, és possible que l’horari i el tarannà d’alguns alumnes, en els que m’incloc, hagin produït una situació incòmode a l’hora de participar o de poder extreure el màxim profit a l’activitat. I això és així perquè, ara parlo en primera persona, reconec que encara em costa participar davant la resta de la classe, i reconec que no em sento del tot còmode a l’hora de realitzar determinats tipus d’activitats. Cosa que encara haig de seguir treballant. I crec que assignatures com aquestes encara que en algun moment ens puguin resultar incomodes de seguir, són les que fan falta per poder treballar aquest tipus d’habilitats que em manquen.

Pel que fa al treball del diagnòstic, crec que és una bona manera d’observar amb quines lògies i metodologies de treball es guia el centre en el qual realitzem l’anàlisi, però crec que no es representatiu de la realitat, ja que per analitzar en profunditat el dia a dia d’un centre i com treballen, és necessari viure l’experiència i compartir dies amb els professionals i usuaris del dispositiu escollit.

A gran trets per tant, la experiència de l’assignatura ha estat positiva, positiva perquè crec que ha generat confiança amb el grup a través d’activitats, positiva perquè convidar a la reflexió sempre es positiu, i també perquè crec que tot i que les primeres hores del dia sempre són complicades, han estat sessions agradables i on s’han plantejat aspectes que ens influiran i perseguiran al llarg del nostre camí com educadors socials.

Autoavaluar-se sempre és complicat, jo ho faré tenint en compte que el meu treball en el blog no ha estat constant. Però també ho faré tenint en compte el temps que hi he dedicat i l’esforç que hi he dedicat. M’agradaria remarcar que tot realitzar el meu blog en aquestes últimes setmanes, la dedicació que hi he empleat ha estat màxima i espero que al llegir-lo quedi reflectit. M’he compromès amb aquest espai de reflexió i he procurat que sigui ric i que representi part de la meva manera de pensar i de ser. És per això opino que la meva nota no hauria de baixar del 7, ja que crec he assolit els objectius de l’assignatura, tot i que no he respectat els temps establerts.