La cançó que he escollit i que per mi representa gran part dels valors que ha de promoure l’educació social és Ain’t got no/ I got life de Nina Simone. Aquesta cançó parla del que passa en la societats d’avui en dia, on persones sense llar, sense amics, amb problemes de salut mental, sense diners són catalogades com a éssers externs de la societat, molts no són vistos com a persones degut a la seva situació.
Aquesta cançó doncs parla de les desigualtats, de les complicades situacions que es poden viure en la vida, però també parla de que hi ha un factor que s’ha de imposar a totes aquestes aspectes i és ser un mateix, ser conscients del que tenim i del que realment necessitem per poder somriure i ser lliures.
Aquesta cançó reforça la idea que tots aquest aspectes no determinen i no són importants a l’hora de sentir-se individuo. Sinó que el que realment importa és la persona en si, les seves extremitats, el seu somriure i sobretot la seva llibertat. Això és realment viure, hem de mirar més enllà de les classes socials, de les pertinences de cada un. Una persona es pot sentir sola, abandonada, sense amics ni amor, però en aquest moment no ha de pensar en tot el que li manca, sinó en tot allò té, en tot allò que és.
Ni dinero, ni estilo
Ni faldas, ni jerseys
No tengo perfume, ni cerveza
No tengo hombre
No tengo madre, ni cultura
No tengo amigos, ni escuela
No tengo amor, ni nombre
No tengo ticket, ni tengo pase
No tengo Dios
¿Qué es lo que tengo?
¿Por qué estoy viviendo entonces?
Si, ¿qué es lo que tengo?
Nadie me puede quitar nada
Tengo mi pelo, mi cabeza
Mi cerebro y mis orejas
Mis ojos y mi nariz
Mi boca y mi sonrisa
Tengo mi lengua, y mi barbilla
Mi cuello y mis tetas
Mi corazón y mi alma
Mi espalda y mi sexo
Mis brazos y mis manos
Mis dedos y mis piernas
Mis pies y mi dedo gordo
Mi hígado y mi sangre
Tengo mi vida, tengo mi libertad
Tengo mi vida
Y la voy a mantener
Tengo mi vida
y nadie me la va a quitar.
Tengo mi vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario