Anàlisi representacions CASOS

CAS 1 Acció de desenvolupament comunitari.

Aquest cas presenta una situació que pot ser bastant habitual en la convivència de les persones en els barris. On la interacció entre diferents grups de persones en un mateix espai pot derivar en conflictes degut als diferents interessos que tenen les persones.

És al que fa referència el cas representat, on sorgeix un conflicte comunitari entre grups de joves, gent gran i mares, degut a l´ús que cada un dels grups fa d’un espai públic com és el parc del barri on viuen. 

Cada grup se sent molest per la presència de l’altre i les queixes estan a l’ordre del dia.

Degut a les demandes la associació de veïns decideix traslladar la problemàtica a l’Ajuntament, que promou la figura de l’educador/a social per tal de solucionar la incòmode situació que viuen els veïns que volen fer un ús del parc.

Com educador social el que analitzo és que existeix una problemàtica al parc, degut als diferents perfils de gent que l’utilitzen i les diferents activitats i accions que en fan cada un. D’aquesta manera el que s’acaba produint és sigui complicat sentir-se part del barri i identificat amb ell.

Opino que una bona acció seria desenvolupar un nou projecte comunitari al parc, on totes i cada una de les persones que en vulguin fer ús es sentin identificades i recolzades, és a dir que es sentin part d’aquest projecte i del parc. Per això organitzaria una reunió on cada un dels grups del barri s’hi veies representat, per tal de conèixer els interessos i inquietuds que mouen el barri i poder elaborar un projecte que contempli en el parc una unió de totes les idees i interessos de les persones per tal que totes veiessin en el parc, un espai de comunitari per gaudir en comunitat.

CAS 2 Embaràs adolescent.

Una noia de 17 queda embarassada, acudeix amb la seva parella als serveis socials per tal de que sol·licitar informació de com portar aquesta situació ja que els seus pares la desconeixen. Posteriorment la jove és informada que el nen/a que espera naixerà amb una discapacitat. És llavors quan la seva parella decideix renunciar al fill, mentre que ella vol tirar endavant i així ho comunica als pares, que tenen opinions dispars. La mare no tolera la idea que la seva filla sigui mare en aquestes condicions, i el pare la recolze tot i que sembla que la que domina a casa és la mare.

Com educador social, davant d’una situació com aquesta la nostra postura està molt limitada. Hem de ser conscients que la decisió de tenir o no el fill està a les mans de la noia embarassada, és per això que el nostre paper ha de recaure en fer una mediació amb la família, partint de posar a disposició de la família tota la informació referent a la situació del nen/a quan hagi nascut i de tots els recursos que estan a la seva disposició per tal de tirar endavant amb aquesta situació. A partir d’aquí iniciar un procés de mediació on cada una de les parts de la família exposi el seu punt de vista i els problemes que veuen en aquesta situació, per tal de aclarir-los o intentar que arribin a un consens entre ells.

CAS 3 Educació en el lleure.

El cas tracta sobre un grup de joves del casal d’un barri. Durant les vacances una de les activitats són unes colònies.

El grup està format per 6 noies i 4 nois. El cas es centra en 4 noies que per diferents motius pateixen una situació de desigualtat i d'altre banda està la funció de l'educador social que utilitza la mediació mitjançant l'elaboració d'una pel·lícula com a eina per resoldre les diferents problemàtiques que sorgeixen dins del grup, com la manca de solidaritat i companyerisme.

Com educador social, crec que no n’hi ha prou amb la visualització d’una pel·lícula. Els nois i noies han de experimentar i participar en la resolució d’aquesta mena de conflictes. És per això que s’hi detectem una desigualtat el que hem de fer és promoure el treball amb aquest joves per tal que reflexionin i aprenguin a ser respectuosos i tolerants.

Tot i que la problemàtica sorgeix entre les noies, crec convenient realitzar un taller on hi participin tant noies com nois, ja que així es representa amb major fidelitat el dia a dia de vida dels nois i de les noies.

Prepararia una sèrie d’activitats, dinàmiques i accions relacionades amb el teatre de l’oprimit per tal que siguin les pròpies noies i nois els que interpretin i protagonitzin situacions que els convidin a reflexionar sobre tots aquells aspectes que deriven en conflicte entre ells.

CAS 4 Violència domèstica.

Aquest cas simula una possible situació de violència domèstica. Acudeix a serveis socials una dona que assegura que en la família de la qual es veïna, s’hi esta vivint una situació de violència, ja que sent fortes discussions i pateix per la situació de la filla d’aquest matrimoni.

Serveis Socials decideix posar en marxa un dispositiu de anàlisi de la situació, i es dirigeix a l’escola on estudia la filla per tal de comprovar si hi ha altres indicis que demostrin el que la veïna ha dictaminat. Els professors de la nena asseguren que si que es cert que la nena té comportaments estranys i que fa uns dibuixos que representen la situació de violència que viu a casa.

En les entrevistes amb la família però cap de les dues parts admet que hi hagi una situació d’aquest caire a casa seva.

Com educadors socials, hauríem de realitzar entrevistes a profunditat per analitzar quina és la situació a casa d’aquesta família i observar si les fortes discussions que tenen, són símptoma d’un mal moment que estan vivint o si realment hi ha un veritable problema de violència domèstica.

En el primer dels casos, es procuraria donar recursos per tal que la parella pugui resoldre les seves diferències i millorar la seva situació. En cas que fos la segona opció, s’hauria de procedir a conscienciar al pare de la situació que esta vivint i dels possibles problemes que pot originar tant en ell com en la seva filla, per tal que sigui capaç de denunciar i procedir a una separació pel bé comú de tota la família.

CAS 5 Centre penitenciar Menorca.

Aquí observem una situació conflictiva que té lloc en un centre penitenciari de Menorca, on s’hi realitza un taller de radio per tal que els reclusos puguin participar en una activitat que els permeti desenvolupar la seva socialització i de pas reduir el temps de internament en la institució.

El problema sorgeix quan dos internes comencen a discutir en mig del taller degut a les seves diferències, cosa que afecta a la resta del grup i dificulta la activitat. Això es degut a que hi ha persones que assisteixen al taller amb ganes i d’altres que hi assisteixen per assolir altres interessos, cosa que impedeix la bona execució del taller.

Com educador social sóc conscient que els conflictes s’han de resoldre i com més aviat millor. Per tant veig convenient realitzar punts de trobament entre els interns per tal de solucionar les seves diferències i que no ho hagin de fer en el transcurs del taller.

Crec que el taller ha de ser un espai, única i exclusivament per assolir els objectius proposats i que si hi ha interns interessats realment, s’ha de donar importància al taller i aquestes persones interessades. És per això que promouria un espai i un temps extern al taller per posar en comú punts de vista i perspectives, però durant el taller si existís alguna mena de conflicte invitaria als involucrats a abandonar el taller per tal que aquells que realment el volen aprofitar ho puguin fer.

CAS 6 Pobresa.

L’últim dels casos narra el cas d’una dona que esta embarassada i que es troba vivint a casa dels pares de la seva actual parella, els quals no disposen dels recursos necessaris per poder mantenir-los. Aquesta dona té una filla de tres anys de la seva antiga parella que està tutelada per els serveis socials i el seu actual marit està reclòs en una institució penitenciaria. Davant d’aquesta situació la EAIA decideix estudiar i fer-se càrrec del cas.

El paper de l’educador social en aquest cas ha de ser de pont de connexió entre la família i altres professionals, com poden ser serveis social o EAIA. Per tant la pràctica socioeducativa en aquest cas ha de consistir en realitzar suport a la família, facilitant recursos, informant de les possibilitats que tenen per poder tirar endavant, realitzar una mena de acompanyament familiar.

I per altre banda ser un fil de vital importància en el treball en xarxa entre els diferents dispositius que treballen per el desenvolupament d’aquesta família. Ser un eix de comunicació i de difusió dual, que permeti la connexió entre família i serveis socials.